M'agrada el Cross de Sant Rafel

Eixida del Cross de Sant Rafel 2014 en categoria absoluta

 

El Cross de Sant Rafel representa per a mi una competició a la que li tinc molta estima, potser la que més. I no perquè siga una gran competició de nivell internacional, ni un gran campionat, ni una de les gran proves en ruta. No. M'encanta perquè és la típica popular que manté eixe esperit de fa 36 anys quan va començar. Perquè en un món actual de les carreres populars en el que eixen les empreses de serveis com a pebrassos, de xips, d'inscripcions per internet, dorsals que no es trenquen, bosses del corredor, premís en metàl·lic (cada vegada menys), Sant Rafel es manté com el primer dia. Ratlla pintada en terra per a l'eixida i l'arribada. Preparats i ja! per començar a correr, dorsals de cartró que acaben agafats a les mans del corredors perquè s'han trencat per la suor o l'aigua de l'avituallament, inscripcions a la taula fins a 5 minuts abans d'eixir, borsa de xuxes per als xicotets i saborosos premis per a la categoria absoluta. Potser és perquè em fa recordar i enyorar aquells anys noranta, quan començava a córrer, en els que Sant Rafel suposava una de les competicions de més prestigi i nivell per als atletes ontinyentins. Suposava guanyar a casa, quasi res! I també un se n'anava carregat a casa amb una bona manta ontinyentina per a combatre el fred hivern. El vaig guanyar de cadet. I, a l'any següent, dues pujades al Pilar. Allò sí que era córrer i fer-ho en un circuit dur! Noms tan il·lustres com Tono Pérez Perales, Paquito Ribera, Alberto Genovés, Rafa Ortiz "Bekele" o José Antonio Vallés entre d'altres, li donaren un altíssim nivell al Cross durant la dècada dels 90. Crec recordar que a mí em va tocar el torn l'any 2001. Guanyador a Sant Rafel de la categoria absoluta. Quina satisfacció! Encara guarde el trofeu i la manta a casa els meus pares a un lloc especial. 

A l'edició de l'any 2000, corrent amb Alberto Genovés

Ara, la meua motivació és un altra. Disfrute veient córrer els meus atletes i els meus dos fills. Les categories inferiors són una passada. Els xiquets i xiquetes disfruten corrent pels carrers del barri i se'n van satisfets a casa. Hi ha un ambient molt familiar. Enguany, la prova absoluta ha estat molt disputada. El triomf ha sigut clar per a Octavio Sanchis, però del segon al cinquè ha hagut una lluita espectacular que només ha quedat decidida als últims 300 metres de la prova. La motivació d'aconseguir un pernil sempre ajuda. 

Desitge que el Cross de Sant Rafel es mantinga fidel a la tradició i continue per molts anys. Cal agraïr l'Associació de Festes de Sant Rafel la seua dedicació i esforç de tants anys a aquesta prova atlètica. Ens feu disfrutar tots els anys i ja esperem amb ganes l'edició de 2015.

Reflexions d'inici de curs.

Hem començat el curs. Ja tocava. Els mestres tenim massa vacances. I hem donat al nostre alumnat una calorosa benvinguda. Tal qual. Les aules per damunt de 30 graus tot el dia. És el que té l'estiu. Fa calor. A més de ser un any molt sec, va i li pega per fer calor a principis de setembre. Ja és mala sort, dirà la consellera Català. Ella, alumna avantatjada del PP, no sap què fer per a que la nomenen Ministra d'Educació. Com no podia ser d'una altra manera, ha sigut la primera en posar en marxa la LOMQE. Als valencians ens agrada experimentar. Més dies de classe és el que fa falta. I té la brillant idea de començar el 3 de setembre. La pràctica totalitat de la Comunitat Educativa en contra: mestres, alumnes, pares, sindicats. També els empresaris turístics, els quals estan preocupats perquè eixa setmaneta pot costar-los molta "pasta". No passa res. El càrrec de possible Ministra ho val.

Prepare vosté les aules i la feina dels primers dies per als xiquets en només 2 dies. Màxima eficiència. Màxima productivitat. I va i fa calor. En 15 anys que porte com a mestre mai havia patit tanta calor. Ni al mes de juny. I això que m'he canviat a la zona de sombra de l'escola. El sól calfa sobre calent. Les temperatures per la nit són tropicals i l'escola està tancada. Entre el dia, no té temps de refredar-se. El còctel perfecte, els astres ben alineats. Tot el dia per damunt dels 30 graus. Els tres dies que portem he hagut de baixar-me al mig matí els alumnes al patí per a que pogueren respirar. Les seues cares, la suor... No vull pensar com han d'estar a una classe d'ESO.

Les protestes no s'han fet esperar. Ja són diverses escoles i IES els que han començat a mobilitzar-se organitzant protestes perquè així no es pot fer classe. La resposta? Alguns inspectors ja han fet el possible per intentar evitar-ho. Cal dir que tant la llei de riscos laborals com la de protecció del menor són clares en eixe aspecte: no es pot fer classe si a l'aula es passen els 27 graus. Bé, siguem flexibles. Una cosa és que, al final del matí, es sobrepasse eixa temperatura i una altra cosa ben diferent és que comencem a les 9 del matí amb 30 graus a l'aula. I pujant. Com que hi ha gent que sempre troba un moment per a tot, no han tardat en circular per internet fotos fent broma sobre la situació. Fins i tot Julio Iglesias s'ha queixat amargament.

L'amic Julio queixant-se de la calor a les aules

La Conselleria, mitjançant la consellerà Català, ha intentar posar tot tipus d'excuses. Que ells no sabien la temperatura que anava a fer, que no és per a tant, que l'any passat feia més calor i ningú es va queixar... Li ha faltat dir que era una conspiració catalana per a que els valencians no aprenguen la nova àrea de cultura valenciana. Al temps. 

Vaig vore la consellera l'altre dia a la tele i demanava que no es polititzara ni es sindicalitzara l'inici de curs. Se'm van caure els ous a terra. Perdoneu, però és així. Continua tratant-nos de tontos als valencians. Continua sense aprendre res. Continuen passant-se les lleis que no els interessen per l'arc de triomf. No parlarem de la LOMQE, perquè crec que ja està dit tot sobre ella. Però sí m'agradaria remarcar unes cosetes importants. Al CEIP Cremona d'Alaquàs la policia va desallotjar els pares que protestaven per demanar aules dignes per als seus fills... i educació en valencià. En aquest cas allò amb que es plena de la boca la consellera (no malpenseu) de la lliure elecció de centre per part dels pares ha quedat en no res. Després l'atac frontal a la nostra llengua. La major part de les unitats suprimides han sigut en valencià, i no és per falta de demanda. Mentrestant, a un col·legi de València, la consellera manté una unitat amb tres alumnes... en castellà. Queda clar que tots no sóm iguals. De tota manera, hem de reconèixer la senyora Català la coherència que té. Fa uns anys va demostrar públicament la vergonya que sentia per la seua llengua materna. Maria José, parlar en valencià no és un defecte. Ni tampoc en castellà, ni en anglés, ni en qualsevol altra llengua. Si ens avergonyim d'allò que és nostre anem malament, molt malament. M'imagine la consellera per la nit, transformada en una espècie de Gollum, maleint el seu primer cognom. "Català, noooooo mi tesoro, puaaaajjjj, Gollum, Gollum".No, millor no imaginar-ho. Fa por. Adjunte vídeo i algunes notícies a la premsa digital.

http://www.laveupv.com/noticia/10847/exigeixen-a-inspeccio-de-treball-parar-les-classes-en-mes-de-200-collegis-pais-valencia

 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/09/04/valencia/1409829264_463167.html

 http://stepv.intersindical.org/noticies/article/stepv_anima_el_professorat_a_abandonar_laula_amb_lalumnat_si_no_compleix_el

 http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/09/05/sindicatos-instan-docentes-padres-denunciar/1157865.html

 http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/09/05/maestra-alumno/1157864.html

 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/09/05/valencia/1409931863_306131.html

Desapareix la web esportsontinyent.com

Una de les millors iniciatives que havia tingut la Regidoria d'Esports de l'Ajuntament d'Ontinyent ha quedat en no res. La web esportsontinyent.com havia nascut amb la iniciativa de ser el punt de trobada per a informar-se de tot allò que passa a l'esport ontinyentí. Una forma clara i fàcil per fer arribar la informació de la Regidoria i dels Clubs ontinyentins a les persones interessades en practicar esport o participar en els diferents esdeveniments esportius de la ciutat. Cal recordar que va ser la eina fonamental de participació ciutadana per a la passada Gala de l'Esports. Els ontinyentins vam votar els nostres millors esportistes a través del portal d'esports i aquesta iniciativa va ser molt ben acollida entre els ciutadans. Per desgràcia, des de ja fa un temps, la web ha deixat de funcionar i "nunca más se supo". Sembla ser que les penúries econòmiques que patim i que pateix el nostre Ajuntament podrien estar darrere de la desaparició d'aquesta eina de comunicació. Una llàstima. Descanse en pau.

Jutge i part

Algunes vegades, en alguns esports, hi ha persones que, per raons diverses, decideixen formar part del grup de jutges o àrbitres que regulen l'activitat esportiva. La gran majoria només exerceixen només d'àrbitre, però sempre hi ha algún personatge, que es creu més llest que ningú, que realitza altres funcions incompatibles amb la tasca d'arbitratge. I el més fotut de tot és que no només se les donen de llestos, sinó que a més ens fan tontos a la resta. Recentement hem tingut un cas que em toca molt de prop. Sembla ser que al nivell en el que ens movem a l'atletisme no és sancionable aquesta actitud, és a dir, es pot fer d'entrenador i jutge a la vegada, cosa sorprenent, però. Una altra cosa és la reconeguda falta d'ètica que això suposa, sobretot quan l'objectiu és aprofitar per perjudicar el rival i, el que clama al cel, sobretot quan no hi ha atletes propis pel mig.
No. És lamentable que es donen aquestes situacions i la falta d'ètica, d'esportivitat i d'educació del personatge en qüestió queda ben patent en les seves actuacions, el que l'acaba d'incapacitar per a l'activiat que realitza. Però que no es pense que som tontos. Sí, ens donem compte de les coses i, fins ara, sempre hem callat. Però això de callar ja s'ha acabat.

Llums i sombres a la Gala de l'Esport 2009

La Gala de l'Esport d'Ontinyent 2009 va tindre lloc el passat divendres dia 15 de gener al Restaurant Casa Seguí. Va ser una Gala amb moltes novetats. Començant pel canvi de lloc, canvis en les categories, nou sistema de votació fins arribar al canvi de data. I, com en totes les coses, van haver llums i sombres. Trobe molt encertat el canvi de lloc, que va repercutir en la comoditat dels assistens en la qualitat del menú i en l'augment de la participació en l'esdeveniment, més de 400 persones. També cal valorar molt positivament el pas de dos a sis categories. D'aquesta manera es fa justícia al reconeiximent de molts esportistes que, amb l'anterior format, mai haurien estat reconeguts. Agradable sorpresa per part de la Regidoria d'Esports de la realització d'un vídeo de cada esportista i l'entrega d'una còpia amb DVD a cada assistent.
Però també va haver massa sombres. La primera va ser l'assistència d'un únic esportista convidat, Víctor Luengo, el que tirava per terra l'argument que la Gala es canviava de data, entre altres coses per facilitar l'assistència d'esportistes d'èlit. A més, el canvi de data fa que no es puga valorar una temporada sencera, ja que en la majoria dels esports les temporades comencen al setembre d'un any i acaben al juliol de l'any següent. Tampoc m'acaba d'agradar el sistema d'elecció. Sempre he pensat que les valoracions les hauria de fer una comité "d'experts" en esport, ja que en el cas actual tenen més avantatge els clubs amb un major número de socis a l'hora de votar per internet. En alguna categoria crec que la votació va ser equivocada i que no es va escollir a l'esportista que millor currículum presentava. No vaig acabar d'entendre tampoc el criteri amb el que es va premiar determinats esportistes i clubs, sense dubte mereixedors del reconeiximent, però també altres esportistes i associacions que no estaven presents a la Gala eren mereixedors d'eixe reconeiximent i no el van rebre. La durada de l'esdeveniment també va ser excessiva. Cinc hores és massa per a molta gent i va haver alguns que van abandonar abans del final de la Gala. I per últim, un toc d'atenció al presentador. No pot ser que en un acte de la importància que té la Gala no sàpiga dir unes poques paraules de bona part dels nominats, mentre que d'altres, sobretot futbolistes, faça tots els comentaris que calguen.
Esperem que l'any que ve, poc a poc, es millores totes aquestes cosetes.