ISLÀNDIA

Aquesta pàgina té la intenció de ser una ajuda per aquelles persones interessades en viatjar a Islàndia. Personalment pense que és d'agraïr quan busques per internet trobar pàgines en les que els viatgers t'han donat informació del viatge que vas a fer, allò que cal fer, les coses amb les que s'ha d'anar amb compte i els llocs que no et pots perdre. Eixe és el meu propòsit.

EL COMENÇAMENT. ISLÀNDIA, LA GRAN DESCONEGUDA.

Segurament Islàndia és, per al gran públic, eixa illa gran que es troba prop del Pol Nord i que es va fer més o menys coneguda fa pocs anys quan el volcà Eyjafjallajökull va entrar en erupció i va paralitzar el tràfic aèri a bona part de l'hemisferi nord. Poc més.

Segurament per això convé recórrer al Google per trobar informació per la xarxa el més ràpid possible. I això és el que jo vaig fer. Després d'unes quantes hores de dedicació a la lectura de la informació vam decidir com havia de ser el viatge.

El fet de viatjar dos adults i dos xiquets fa que el viatge haja de ser "especial". Vull dir que no podrem fer moltes activitats que podriem fer sense xiquets. Per això, cal tindre en compte aquest punt a l'hora de planificar el viatge. També que hi ha tant i tant bonic per vore que segurament es quedaran coses pendents. Tot dependrà del temps que tinguem i, sobretot, del pressupost econòmic.

Nosaltres decidirem contractar el viatge amb l'ajuda de BOREAL TRAVEL. És una empresa feta per espanyols que viuen a Islàndia. La raó va ser bàsicament la seguretat que ens donava el fet de contractar amb una empresa que té molts bons comentaris per internet i que, en cas d'algún imprevist, sempre teniem un telèfon d'atenció 24 hores. Cal dir que estem molt satisfets amb ells, perquè ens van sol·lucionar qualsevol dubte molt ràpidament i el tracte i les facilitats de pagament van ser molt bones.

Així, contractarem 9 dies de viatge amb autocaravana. El vol el comprarem pel nostre compte a Wow-Air, una low-cost islandesa que vola a Keflavik (l'aeroport internacional) des d'Alacant. El fet de decidir-nos per l'autocaravana va ser perquè ens donava molta llibertat a l'hora de planificar el dia, de forma que podiem dormir allà on vullguerem sense haver d'arribar a un hotel concret. També, perquè els preus dels hotels islandesos són molt cars i, amb els dos xiquets, hauriem d'haver llogat dos habitacions a cada hotel. És important destacar que a Islàndia l'acampada és lliure, excepte en alguns llocs molt concrets degudament senyalitzats.

A l'equipatge posarem coses que vam considerar imprescindibles. GPS, telèfons mòbils (hi ha molt bona cobertura), mapa de carreteres, guia de viatge (lonely planet) i, sobretot, roba d'abric. Penseu que l'estiu islandés s'assembla molt a l'hivern per la nostra zona, això sí amb molta probabilitat de pluja. També és precís portar roba de bany. Sembla un contrasentit, però després entendreu perquè. Un altre punt important al viatjar a Islàndia és consultar la web visiticeland.com per trobar més informació sobre el viatge. I si es viatja amb autocaravana és molt imporantant conèixer els llocs on es poden buidar les aigües grises i negres. Per això, hi ha un fullet editat per l'Agència de Medi Ambient d'Islàndia on s'especifiquen els llocs on es poden dipositar.

EL VIATGE. DIA 0

Amb les maletes fetes i tota la il·lusió del món apareguerem a l'aeroport d'Alacant, on deixarem el cotxe a un dels pàrkings de llarga durada que hi ha al voltant de l'aeroport, en el nostre cas va ser lowcostparking.

El vol el teniem programat a una hora poc habitual, les 00'35. Després de 4 hores de vol, arribàrem a l'aeroport de Keflavik a les 03'30 del matí, horal local. La diferència horària és de 2 hores menys. Una vegada recollides les maletes agafarem un taxi que ens va dur a l'Hotel Keflavik, on dormírem poc més de 4 hores. Arribàrem a Islàndia cansats... però no era del tot de nit. Per cert, el taxi molt car. Quasi 20 euros per poc més de 5 minuts de trajecte.

Primeres vistes d'Islàndia de de l'hotel a Keflavik

DIA 1: KEFLAVIK - STYKKISHOLMUR (250 Km)

A les 8 del matí va sonar el despertador per a començar la nostra aventura islandesa. El desdejuni a l'hotel va ser prou fluix, sobretot si tenim en compte que era de 4 estrelles. A les 9 en punt del matí va aparèixer el xic de Geysir que ens anava a llogar l'autocaravana. Cal dir que les explicacions no foren les millors, ja que va oblidar dir-nos algunes coses importants que després vam anar descobrint. Una vegada carregades les maletes vam decidir no començar amb la ruta que ens havia preparat Alfonso, el guia de Boreal Travel, perquè estavem un poc cansats per haver dormit poc. Així, vam decidir passar el matí a Reykjavik i després de dinar aniríem cap a Stykkisholmur.
Conduir una autocaravana no té cap secret. És com portar una furgona gran. Només cal ajustar les distàncies a l'hora de fer els girs, les maniobres per aparcar i quan posem la marxa arrere. Això sí, les carreteres islandeses no són les millors del món. No et permeten la mínima distracció, perquè són estretes i estan elevades. Si tens una eixida de pista cauràs uns metres.

Detall d'una carretera islandesa

A més, és important consultar una sèrie de webs per conèixer el tràfic, l'oratge i alguns consells de seguretat:
- Safetravel. Pàgina on trobarem consell i una bona app d'informació.
- Vedur. Oficina meteorològica d'Islàndia. Imprescindible per conèixer la predicció de l'oratge.
- Vegagerdin. Estat de les carreteres en temps real. Molt important. Sobretot per conèixer els avisos per forts vents.

L'autocaravana amb la que vam recòrrer Islàndia.

Amb tot això, encaràrem la carretera fins a Reykjavik, on arribarem després de 40 quilòmetres, bona part dels quals són d'autovia, la única en tot el país. Abans d'arribar a la capital, però, férem una parada per carregar provisions al supermercat Bonus. Cal anar abrigat per comprar en aquestos supermercats, perquè hi ha dos zones tancades en les quals la temperatura pot estar poc per damunt dels 0º. Aquest supermercat és fàcilment identificable perquè el seu logo és un porquet.
Una vegada arribàrem al centre de la ciutat i vam aparcar, ens vam dirigir a un banc per canviar diners. El canvi estava a 1 euro= 150 corones. És important dir que en Islàndia pràcticament tot es pot pagar amb targeta de crèdit, encara que no està de més tindre algo d'efectiu per si de cas. Després, volta pel centre del que destacaria la maqueta del país que hi ha a l'ajuntament i l'esglesia en forma de cohet espacial (Hallgrimskirkja) que es veu des de tot arreu. Pujar a la torre costa 5 euros, però paga la pena perquè hi ha unes magnífiques vistes.

Vistes de Reykjavik des de Hallsgrimskirkja.

 Després de dinar a un dels nombrosos establiments del centre vam agafar la carretera 1, també coneguda com a "ring road", per dirigir-nos cap al nord. Als pocs quilòmetres hi ha la possibilitat de passar un fiord per baix del mar a través d'un túnel que, en aquest cas, és de pagament. T'estalvies un bon grapat de quilòmetres. La següent parada fou a Borgarness, un xicotet poble des del qual es pot accedir a la Península de Snaefellness agafant la carretera 54. Després de la parada seguírem per la carretera 54 i ens desviàrem fins a Stykkisholmur agafant la carretera 58, on acabà la nostra primera jornada. Aquest poble de nom difícil de prounciar té com a atractius la xicoteta illa basàltica que hi ha al port, les vistes del fiords de l'oest i una moderna esglèsia que hom podria pensar que és qualsevol cosa menys una esglèsia.

Port de Stikkysholmur amb la illa basàltica al fons.

DIA 2: STYKKISHOLMUR-LAUGARBAKKI (366 Km)

El segon dia de viatge volíem conèixer la Península de Snaefellnes i fer camí per no tindre un tercer dia de massa quilòmetres fins la capital del nord, Akureyri. Vam eixir de bon matí des de Stykkisholmur i vam agafar la carretera 54. Aquest tram és molt paissatgístic i és un plaer conduir amb les vistes de les muntanyes i els camps de lava que hi ha. En arribar a Grundarfjördur ens vam trobar amb un dels llocs més bonics que hem vist: la muntanya Kirkjufell, la qual diuen que té forma d'esglèsia.

Kirkjufell

Si seguim per la carretera 54 i volem fer tota la volta a la península, hi haurà un moment que ens haurem de desviar i agafar la carretera 574, la qual passa, entre altres pobles, per Olafsvik i fa la volta a la glaciera Snaefellsjökull. Nosaltres no vam tindre massa sort eixe dia perquè els núvols tapaven bona part de la glacera i no vam poder gaudir de les seues vistes.
Una vegada ja comencem a conduir cap al sud ens trobàrem amb unes enormes antenes de ràdio i, poc després, amb la zona volcànica de Saxhöll. Ací podem pujar dalt d'un antic cràter i contemplar unes magnífiques vistes dels camps de lava del voltant i, si els núvols ens deixen, de la glacera.

Cràter de Saxhöll

Si seguim per la 574 arribarem a una de les zones més boniques de la península amb els penya-segats de Lóndragar, Hellnar i Arnastapi. Mereix la pena passar unes hores recorrent-los per la seua bellesa. Destaquen per ser basàltics i per la espectacularitat de la zona de Lóndragar.

Lóndragar

Tocava tancar el cercle per acabar la visita a la península. Teniem dos opcions. O baixar fins a Borgarness i agafar la carretera 1 o tornar fins a Stikkysholmur i seguir per la 54, després per la 59 i finalment per la 61 fins arribar a la carretera 1. Ens decidirem pel primer itinerari perquè des de Stykkisholmur la carretera 54 en sentit est és de terra, una pista no asfaltada, i amb l'autocaravana no és gens recomanable, ja que eixe tipus de carreteres tenen molts clots i la conducció ni és còmoda ni segura. No cal dir que amb l'autocaravana no podem circular per les pistes que comencen amb una F. Són pistes sense asfaltar i en les que ens trobarem amb rius que hem de creuar i altres dificultats.
Així, ens tornarem a dirigir cap a Borgarness. Va ser el tram més perillós de conducció. El fort vent que bufava va fer que haguerem de conduir molt a poc a poc i amb molta tensió per no eixir-nos de la carretera. Ens vam trobar amb ciclistes que hagueren de posar peu a terra perquè no podien mantindre l'equilibri damunt la bici. Finalment arribarem a Borgarness on ferem una parada per repostar gasoil i menjar i seguirem per la 1 fins arribar a Laugarbakki, on férem nit a un càmping.

Cartell indicador del càmping a Laugarbakki.

DIA 3: LAUGARBAKKI-GODAFOSS (336 Km)

El principal interés d'aquest dia era conèixer la Península Troll. Per això, anàrem per la 1 fins a Blönduós, on ens desviàrem per agafar la carretera 74 i després la 744. Un espectacular port de muntanya ens va portar fins a Sáudarkrókur, amb unes vistes excel·lents del fiord Skagafjördur. Seguirem fins agafar la carretera 76 que ens faria donar la volta a la península i vam fer una parada a Hofsós. Va ser un dels grans descobriments del viatge. El xicotet poble de Hofsós té uns penya-segats basàltics amb espectaculars vistes al fiord i l'illa de Drangey. Però sobretot té unes magnífiques piscines termals amb grans vistes del fiord. Allí vam conèixer una xica espanyola casada amb un islandés que ens va contar que les piscines termals són el lloc de reunió dels islandesos per a fer vida social. Un poc com quedar a fer un café a la nostra terra. No cal dir que els xiquets van ser els que més van disfrutar.

Roques basàltiques a Hofsós.

A partir de Hofsós el paissatge és espectacular, sobretot en arribar a Siglufjördur, on comença una zona de xicotets fiords amb molt d'encant, tots ells connectats per quatre túnels el més llarg dels quals té set quilómetres. Cal dir que no són massa amples i que la velocitat màxima és de 70 km/h. Els túnels acaben abans d'arribar a Dàlvik, des d'on ens queden pocs quilòmetres per a arribar a Akureyri, la capital del nord. Pel camí podem admirar l'imponent Eyjafjördur, amb l'illa de Hrisey al mig.
Akureyri és la segona ciutat d'Islàndia. Només té poc més de 17000 habitants, però dona tota classe de serveis, entre els quals un aeroport que la connecta amb Reykjavik i un port on arriben ferries turístics. La zona comenrcial i d'oci està molt prop del port, pel que es pot recórrer fàcilment a peu. Un cappuccino calent és una bona proposta per a fer un descans al camí. Una vegada deixem la ciutat, agafem la carretera 1 i passem a l'altra banda del fiord, des d'on podem vore unes magnífiques vistes de la ciutat.

Vistes d'Akureyri des de la part est del fiord.

Vam acabar el dia a la primera cataracta important del nostre viatge: Godafoss. El fet d'arribar tard va fer que, tot i la pluja, poguérem guadir d'ella amb total tranquilitat i dormir amb el sò de l'aigua.

Godafoss

DIA 4: GODAFOSS-SEYDISFJÖRDUR (333 Km)

El quart dia de viatge començà amb Godafoss donant-nos el Bon Dia. Abans de les 9 del matí la zona del pàrking ja es trobava plena de turistes que visitaven la cataracta. El temps va millorar i vam poder gaudir-la més que el dia anterior. Tocava seguir i la pròxima parada era el llac Myvatn. És una zona de contrastos, perquè combines aigua amb zones volcàniques en les quals pots visitar fumeroles i cràters. Reykjahlid és el poble on es concentra la base per a fer les diverses visites que hi ha a la zona. Nosaltres ens varem decidir per una visita panoràmica del llac seguint la carretera 1, una parada al mirador que hi ha en passar el poble, des del qual es veu tot el llac, diversos cràters i els Banys de Myvatn. Tot i que molts recomanen passar una bona estona relaxant-se als banys termals, nosaltres vam decidir no fer-ho per poder dedicar més temps a les visites. És important destacar que, si seguim la carretera 1 com fins ara Reykjahlid és la última població i, per tant, l'últim lloc on repostar combustible per al nostre vehicle en pràcticament 150 quilòmetres (si comptem amb la visita a Dettifoss).

Vistes del llac Myvatn des del mirador de Reykjahlid

De les diferents zones amb fumeroles i cràters que envolten el llac Myvatn nosaltres visitàrem Hverir i Krafla. Hverir és una zona geotermal amb fumeroles i llacunes de fang. Es troba al mateix costat de la carretera 1 i és fàcilment identificable perquè té un color de la terra diferent, molt més clar, i perquè està ple de fumeroles. En baixar del cotxe de seguida reconeixerem una olor molt caracterísitica, com si fora a ou podrit. És l'olor del sofre. La zona està delimitada amb cordes i hi ha àrees en les que no es pot passar per evitar accidents, ja que la terra està molt calenta i podríem tindre algun disgust. Destaca també el soroll d'algunes fumeroles.
A poca distància de Hverir es troba a la carretera 1 un desviament a Krafla (carretera 863). La zona geotermal de Krafla destaca per la planta geotèrmica, amb centre de visitants, que hi ha a 7 quilòmetres de la 1 i per l'espectacular cràter del Víti.

Llacuna de fang bollint a Hverir

Cràter del Víti

Des de la zona de Krafla vam tornar a agafar la carretera 1 fins que vam trobar l'encreuament amb la 862, la qual ens va portar a l'aparcament de la cataracta Dettifoss després de 22 quilòmetres de paissatge llunar. Des de l'aparcament hi ha uns 800 metres fins a Dettifos, la més cabalosa d'Europa, amb un soroll que impressiona i que et fa sentir la força de la naturalesa. Cal anar ben protegit amb un impermeable de qualitat, perquè la cortina d'aigua que alça cap a la zona oest és com si estiguera plovent. A 600 metres riu amunt es troba una altra cataracta molt bonica, però no tan cabalosa: Selfoss.

Dettifoss

Després de reposar forces a l'autocaravana al pàrking de Dettifoss tocava fer quilòmetres amb l'objectiu d'arribar a Egilsstadir. Aquest tram de carretera és totalment diferent al que haviem fet fins ara. Tot zona volcànica i paissatge llunar, sense cap poble ni cap casa a la vista i només amb uns quants miradors on fer un descans i gaudir del paissatge. Quan ja estem a prop d'Egilsstadir el paissatge torna a canviar totalment i es "normalitza": salts d'aigua, rius, verd i ovelles. Apareix la civilització i arribem al nostre punt final del dia. Quin millor final que acabar a les piscines de la ciutat. En aquest cas amb tobogan inclòs, en el que els xiquets poden gaudir... tot i el fred. Després del bany, i ja ben relaxats, decidirem allargar un poquet el dia i arribar fins a Seydisfjördur. Vam encertar. Cal dir que la carretera 93 és un port de muntanya que et dona la sensació d'estar a més de 2000 metres, per la boira, la temperatura i la neu. Però la realitat és que l'alçada màxima són 600 metres. Desprès d'un empinat descens s'arriba a l'encantador Seydisfjördur. Parada i fonda.

Seydisfjördur

DIA 5: SEYDISFJÖRDUR-DJÚPIVOGUR (257 Km)

En começar el cinquè dia islandés vam fer una relaxada volta per Seydisfjördur, un poble realment bonic per l'entorn on es troba. Després vam tornar cap a Elgisstadir, on vam haver d'esperar-nos per comprar provisions al supermercat Bonus, el qual obria a les 11 del matí! Desprès, carretera 1 fins desviar-nos per la 931 per la vora del llac Lagarfljót fins passar un pont, on es troba l'aparcament per visitar la cataracta Hengifoss. Hi ha un trekking de 2'5 quilòmetres, amb prou desnivell. Abans d'arribar a Hengifoss es pot admirar Litlanesfoss, una cataracta que destaca per les seus parets basàltiques. En arribar a la base de Hengifoss podem admirar els 120 metres de salt d'aigua en un entorn preciós. De baixada, podem gaudir de les vistes de la vall del llac Lagarfljót.

Hengifoss

En acabar el trekking, merescut dinar i tornada cap a Egilsstadir, on agafàrem la carretera 92 fins a Reydarfjördur per vore tota la zona de fiords de l'est. En eixe poble agafarem la 96 que recorre, desprès de passar un llarg túnel, tota la zona de fiords. No cal nomenar la bellesa del paissatge per on es condueix. Cal tindre en compte que a Breiddalsvík es torna a agafar la carretera 1 i al Berufjördur (que sembla que no s'acabe mai) hi ha un tram de carretera sense asfalt, pel que cal anar poc a poc. Passat aquest tram queda poc per arribar a Djúpivogur, un xicotet poble on, desprès del corresponent bany a la piscina municipal (en aquest cas coberta) vàrem fer nit al càmping, el qual pertany a l'únic hotel que hi ha al poble, el qual destaca per l'amabilitat dels seus empleats.

Djúpivogur

DIA 6: DJÚPIVOGUR-VIK (409 Km)

Etapa marató del viatge. En un principi no teníem pensat fer tants quilòmetres, però el fet de no sentir-nos còmodes al poble on havíem previst passar la nit va fer que decidírem allargar-nos fins a Vík. Va ser un encert.
Ben matí començàrem a fer camí cap a Höfn, on arribàrem després de passar un túnel que ens donava accés a unes meravelloses vistes de la glacera Vatnajökull. Des de la zona del port, si el dia és clar com el que vam tindre nosaltres, es poden veure diferents llengües de la glacera. Una altra de les coses bones de recòrrer la carretera 1 en sentit horari és que, poc a poc, vas tenint vistes del Vatnajökull de més a prop. Eixa va ser una de les coses que més ens va agradar.

Vistes del Vatnajökull des de Höfn

La següent parada va ser la que, segurament, més ens va impressionar. La llacuna glaciar de Jökulsárlón ens va apareixer de sobte mentre ens aproximàvem al pont que travessa la seua desembocadura al mar. El dia ens acompanyava amb sol i bona temperatura i vam fer un agradable passeig per la llacuna amb barco amfibi (jokulsarlon.is), amb la companyia d'un extrovertit guia madrileny, de les foques que assomaven el cap al nostre pas i dels fantàstics icebergs amb formes i colors diversos. Per a dinar, creuarem el pont i entrarem a la platja que hi ha en la mateixa desembocadura. Dinar amb vistes al mar des de l'autocaravana i veure com passen els blocs de gel en direcció al mar no té preu.

Jökulsárlón

Restes d'un iceberg a la desembocadura

Després de dinar vam continuar la nostra aproximació a la glacera. En aquest cas ens desviàrem al poc de deixar la primera llacuna glaciar per veure una segona, més xicoteta però molt més a prop de la llengua glaciar: Fjallasárlón. La pista d'arribada no és, ni de bon tros, la millor del món, però les espectaculars vistes de la llengua glaciar merèixen l'esforç.

Fjallsárlón

El següent objectiu del dia era arribar al Parc Nacional Skaftafell, però abans ens desviàrem molt a prop del Parc per veure la llengua glaciar Svínafellsjökull pràcticament des de dins. La pista d'arribada, per a variar, també en mal estat. Això sí, s'acaben les paraules per descriure el que es veu. Visita obligada.

Svínafellsjökull

Una vegada arribats a la zona de Skaftafell, tocava fer el trekking que hi ha des del centre de visitants fins la cataracta Svartifoss. Són 1'7 quilòmetres per admirar la que diuen és la més bonica d'Islàndia. Jo no n'estic d'acord, però ja sabem que això és qüestió de gustos. En arribar, si es passa el pont que hi ha i es segueixen 400 metres més amunt, es pot admirar la majestuositat de la llengua glaciar Skeidarárjökull. De baixada, la pluja ens va obsequiar amb uns bonics arcs de Sant Martí.

Svartifoss

Arc de Sant Martí

Una vegada acabat el trekking i després del cappuccino calent per a recuperar-nos de la banyada de la pluja, tocava fer carretera fins Kirjubaejarklaustur. Eixe era el lloc on volíem passar la nit, però diverses senyals de prohibit pernoctar ens van fer continuar fins a Vik. Va ser el dia més llarg i cansat, però també el més bonic.

DIA 7: VIK-LAUGARVATN (262 Km)

Alçar-se pel matí i vore les platges negres de Vik amb les seues característiques formacions rocoses és una de les coses pel que vam encertar al fer més quilòmetres el dia anterior. Després de Vik, ens desviarem per la carretera 215 fins arribar a la platja de Reynisfjara, des de la qual hi ha unes altres vistes de les roques més característiques de Vik, així com del penya-segat foradat de Dyrholaey i on, per fí, varem vore frarets (puffins), els característics ocells islandesos. A més, es pot gaudir d'unes espectaculars formacions basàltiques. Si es vol, també es pot accedir fins a Dyrholaey per la carretera 218.

Platja de sorra negra a Vík

Dyrholaey des de Reynisfjara

Des de Reynisfjara varem seguir fins trobar-nos amb la que és, per a mi, la cataracta més bonica d'Islàndia: Skogarfoss. L'entorn és impactant, amb una gran esplanada de gespa i un càmping. A més, el sol del matí va fer que pel rebot de l'aigua es pogueren vorer arcs de Sant Martí, pel que la vista encara era més espectacular. Skogarfoss és una cataracta majestuosa.

Skogarfoss

Poc després de Skogarfoss agafàrem la carretera 249 per visitar Seljalandfoss, la cataracta per la que es pot passar per darrere, això sí, vestint un bon impermeable.

Seljalandfoss des del darrere

En deixar Seljalandfoss arribàrem fins a Selfoss, on férem una parada per comprar menjar i dinar. Des de Selfoss, agafàrem la carretera 35 fins a Gullfoss, la última cataracta islandesa i la més coneguda, perquè forma part del que s'anomena "Cercle Daurat". Hi ha centre de visitants i també és convenient portar roba impermeable.

Gullfoss

La següent parada era Geysir. La veritat és que vorer les explosions d'aigua calenta en viu i en directe és un espectacle per a recordar i, per això, rep gran quantitat de visites. Nosaltre vam tindre la sort que no hi havia massa gent, ja que vam fer la visita passades les 18'30 hores. I després que quedar impressionats pels geysers i recuperar forces amb el berenar a la zona de visitants, tocava acabar el dia relaxant-se als banys Fontana, a Laugarvatn. Aquestos banys termals són més cars que la piscina municipal, però t'ofereixen la possibilitat de nadar al llac, al qual hi ha un accés directe i privat.

Geysir

DIA 8: LAUGARVATN-GRINDAVÍK (146 Km)

El matí a Laugarvatn ens va rebre amb una pluja fina, però vam tindre sort i a Thingvellir no ens va ploure. El Parc Nacional de Thingvellir és un lloc emblemàtic per als islandesos per la seua història i, a més, és el lloc on es veu la separació de les plaques tectòniques dels continents europeu i americà. Des de Laugarvatn s'arriba per la carretera 365 i després s'agafa la 36. Amb aquesta visita vam tancar el "Cercle Daurat", possiblement els tres llocs més turístics d'Islàndia. Tocava seguir la carretera 36 fins a Reykjavik, la capital, per fer les últimes compres i menjar el típic "hot-dog" a un dels "restaurants" més famosos d'Islàndia, el qual és una paradeta que té més de 77 anys d'història, es troba prop del port vell i és fàcilment identificable perquè a l'hora de dinar sol haver molta cua. El "hot-dog" està molt bó. Altra cosa és si és bo per a la salut o no. És molt important destacar ací que qualsevol compra que es fa a Islàndia es pot demanar el Tax-Free. Bàsicament consisteix en que si fas una compra i demanes el tax-free, et faran una espècie de ticket amb el que et tornaran els diners de l'IVA quan vages a l'aeroport. IMPORTANT!! Si demanes que et tornen els diners en efectiu et cobraran comissió, mentre que si fas que t'ho ingressen a una targeta de crèdit no te'n cobraran. Si es vol comprar bon material de roba de muntanya cal visitar dues botigues: 66º North i Icewear. També trobarem d'altres marques més habituals com Columbia o Marmott. Això sí, en qualsevol d'elles hem de preparar la targeta de crèdit amb molts diners.
No cal perdre l'ocasió de fer un café calent a qualsevol dels bars del centre. La majoria ofereixen wi-fi gratuïta també.

Menjant un saborós "hot-dog"

 En acabar el café tocava fer uns poc quilòmetres per acabar el dia ben relaxats a la Blue Lagoon. Per arribar, hem d'agafar la carretera que va en direcció a l'aeroport de Keflavik i estar atents, perquè l'indicador per a desviar-se no és massa gran. La llacuna es troba al mig d'un camp de lava i diuen que l'aigua amb silici té propietats molt bones per a la pell. És una de les atraccions més massificaca però, tot i estar plena, es pot trobar un racó on relaxar-se tranquilament perquè la llacuna és gran. Cal anar amb compte, però, i usar condicionador per al cabell després del bany, perquè te'l deixa molt aspre.
I en eixir de la llacuna acabarem el dia al càmping de Grindavík, un dels millors d'Islàndia pel que fa als serveis.

DIA 9: TORNADA A ONTINYENT.

L'últim dia a Islàndia no ens va caldre matinar molt. Amb total tranquilitat vam fer les maletes i vam netejar l'autocaravana. Després vam anar cap a l'aeroport, on tornàrem l'autocaravana i facturàrem les maletes. Una vegada passats els controls de seguretat vam dinar i, després, agafàrem l'avió que en poc més de quatre hores ens va portar a Alacant. Final de l'aventura i d'un molt gran viatge. Una experiència única.