M'agrada el Cross de Sant Rafel

Eixida del Cross de Sant Rafel 2014 en categoria absoluta

 

El Cross de Sant Rafel representa per a mi una competició a la que li tinc molta estima, potser la que més. I no perquè siga una gran competició de nivell internacional, ni un gran campionat, ni una de les gran proves en ruta. No. M'encanta perquè és la típica popular que manté eixe esperit de fa 36 anys quan va començar. Perquè en un món actual de les carreres populars en el que eixen les empreses de serveis com a pebrassos, de xips, d'inscripcions per internet, dorsals que no es trenquen, bosses del corredor, premís en metàl·lic (cada vegada menys), Sant Rafel es manté com el primer dia. Ratlla pintada en terra per a l'eixida i l'arribada. Preparats i ja! per començar a correr, dorsals de cartró que acaben agafats a les mans del corredors perquè s'han trencat per la suor o l'aigua de l'avituallament, inscripcions a la taula fins a 5 minuts abans d'eixir, borsa de xuxes per als xicotets i saborosos premis per a la categoria absoluta. Potser és perquè em fa recordar i enyorar aquells anys noranta, quan començava a córrer, en els que Sant Rafel suposava una de les competicions de més prestigi i nivell per als atletes ontinyentins. Suposava guanyar a casa, quasi res! I també un se n'anava carregat a casa amb una bona manta ontinyentina per a combatre el fred hivern. El vaig guanyar de cadet. I, a l'any següent, dues pujades al Pilar. Allò sí que era córrer i fer-ho en un circuit dur! Noms tan il·lustres com Tono Pérez Perales, Paquito Ribera, Alberto Genovés, Rafa Ortiz "Bekele" o José Antonio Vallés entre d'altres, li donaren un altíssim nivell al Cross durant la dècada dels 90. Crec recordar que a mí em va tocar el torn l'any 2001. Guanyador a Sant Rafel de la categoria absoluta. Quina satisfacció! Encara guarde el trofeu i la manta a casa els meus pares a un lloc especial. 

A l'edició de l'any 2000, corrent amb Alberto Genovés

Ara, la meua motivació és un altra. Disfrute veient córrer els meus atletes i els meus dos fills. Les categories inferiors són una passada. Els xiquets i xiquetes disfruten corrent pels carrers del barri i se'n van satisfets a casa. Hi ha un ambient molt familiar. Enguany, la prova absoluta ha estat molt disputada. El triomf ha sigut clar per a Octavio Sanchis, però del segon al cinquè ha hagut una lluita espectacular que només ha quedat decidida als últims 300 metres de la prova. La motivació d'aconseguir un pernil sempre ajuda. 

Desitge que el Cross de Sant Rafel es mantinga fidel a la tradició i continue per molts anys. Cal agraïr l'Associació de Festes de Sant Rafel la seua dedicació i esforç de tants anys a aquesta prova atlètica. Ens feu disfrutar tots els anys i ja esperem amb ganes l'edició de 2015.