Bloc de Fran Mollà: Reflexions d'inici de curs.

Hem començat el curs. Ja tocava. Els mestres tenim massa vacances. I hem donat al nostre alumnat una calorosa benvinguda. Tal qual. Les aules per damunt de 30 graus tot el dia. És el que té l'estiu. Fa calor. A més de ser un any molt sec, va i li pega per fer calor a principis de setembre. Ja és mala sort, dirà la consellera Català. Ella, alumna avantatjada del PP, no sap què fer per a que la nomenen Ministra d'Educació. Com no podia ser d'una altra manera, ha sigut la primera en posar en marxa la LOMQE. Als valencians ens agrada experimentar. Més dies de classe és el que fa falta. I té la brillant idea de començar el 3 de setembre. La pràctica totalitat de la Comunitat Educativa en contra: mestres, alumnes, pares, sindicats. També els empresaris turístics, els quals estan preocupats perquè eixa setmaneta pot costar-los molta "pasta". No passa res. El càrrec de possible Ministra ho val.

Prepare vosté les aules i la feina dels primers dies per als xiquets en només 2 dies. Màxima eficiència. Màxima productivitat. I va i fa calor. En 15 anys que porte com a mestre mai havia patit tanta calor. Ni al mes de juny. I això que m'he canviat a la zona de sombra de l'escola. El sól calfa sobre calent. Les temperatures per la nit són tropicals i l'escola està tancada. Entre el dia, no té temps de refredar-se. El còctel perfecte, els astres ben alineats. Tot el dia per damunt dels 30 graus. Els tres dies que portem he hagut de baixar-me al mig matí els alumnes al patí per a que pogueren respirar. Les seues cares, la suor... No vull pensar com han d'estar a una classe d'ESO.

Les protestes no s'han fet esperar. Ja són diverses escoles i IES els que han començat a mobilitzar-se organitzant protestes perquè així no es pot fer classe. La resposta? Alguns inspectors ja han fet el possible per intentar evitar-ho. Cal dir que tant la llei de riscos laborals com la de protecció del menor són clares en eixe aspecte: no es pot fer classe si a l'aula es passen els 27 graus. Bé, siguem flexibles. Una cosa és que, al final del matí, es sobrepasse eixa temperatura i una altra cosa ben diferent és que comencem a les 9 del matí amb 30 graus a l'aula. I pujant. Com que hi ha gent que sempre troba un moment per a tot, no han tardat en circular per internet fotos fent broma sobre la situació. Fins i tot Julio Iglesias s'ha queixat amargament.

L'amic Julio queixant-se de la calor a les aules

La Conselleria, mitjançant la consellerà Català, ha intentar posar tot tipus d'excuses. Que ells no sabien la temperatura que anava a fer, que no és per a tant, que l'any passat feia més calor i ningú es va queixar... Li ha faltat dir que era una conspiració catalana per a que els valencians no aprenguen la nova àrea de cultura valenciana. Al temps.

Vaig vore la consellera l'altre dia a la tele i demanava que no es polititzara ni es sindicalitzara l'inici de curs. Se'm van caure els ous a terra. Perdoneu, però és així. Continua tratant-nos de tontos als valencians. Continua sense aprendre res. Continuen passant-se les lleis que no els interessen per l'arc de triomf. No parlarem de la LOMQE, perquè crec que ja està dit tot sobre ella. Però sí m'agradaria remarcar unes cosetes importants. Al CEIP Cremona d'Alaquàs la policia va desallotjar els pares que protestaven per demanar aules dignes per als seus fills... i educació en valencià. En aquest cas allò amb que es plena de la boca la consellera (no malpenseu) de la lliure elecció de centre per part dels pares ha quedat en no res. Després l'atac frontal a la nostra llengua. La major part de les unitats suprimides han sigut en valencià, i no és per falta de demanda. Mentrestant, a un col·legi de València, la consellera manté una unitat amb tres alumnes... en castellà. Queda clar que tots no sóm iguals. De tota manera, hem de reconèixer la senyora Català la coherència que té. Fa uns anys va demostrar públicament la vergonya que sentia per la seua llengua materna. Maria José, parlar en valencià no és un defecte. Ni tampoc en castellà, ni en anglés, ni en qualsevol altra llengua. Si ens avergonyim d'allò que és nostre anem malament, molt malament. M'imagine la consellera per la nit, transformada en una espècie de Gollum, maleint el seu primer cognom. "Català, noooooo mi tesoro, puaaaajjjj, Gollum, Gollum".No, millor no imaginar-ho. Fa por. Adjunte vídeo i algunes notícies a la premsa digital.