Pàgines

3 d’oct. 2019

La potencia sin control no sirve de nada.

Aquest conegut eslógan d'una marca de neumàtics serveix per a definir la desagradable i injusta situació per la que va haver de passar ahir Orlando Ortega a la final dels 110 metres tanques als mundials d'atletisme de Doha. Omar McLeod es va erigir, una vegada més, en el trist protagonista d'una igualada i emocionant final en la que Orlando estava en la lluita per les medalles fins que el jamaicà es va passar al seu carrer pel toc amb una tanca i el va frenar en la seua progressió. Llegint fins ací, un pot pensar que només va ser un incident de carrera. Però no, no era la primera vegada que passava i no serà la última, si algú no pren mesures per frenar el jamaicà. Campió olímpic a Rio, McLeod és un velocista pur, capaç de baixar dels 10 segons als 100 llisos, amb una eixida explosiva i una lamentable tècnica damunt les tanques, sobretot quan les coses se li compliquen en la cursa. Possiblement un corredor de 100 reconvertit als 110 tanques. Potència sense control. 

Els 110 tanques són una prova en la que els atletes han de combinar una gran velocitat, amb un gran ritme i una tècnica excel·lent per a poder passar amb èxit els 10 obstacles de 1'06 metres d'alçada i de 9'14 metres de distància entre elles. Això, que per a una persona normal seria impossible de fer amb tres passes, resulta complex per als atletes d'èlit els quals han de fer les passes més curtes i amb una major freqüència per arribar en condicions de poder passar la següent tanca i no haver de menjar-se-la. Velocitat, ritme i tècnica per poder estar el més prop de la tanca sense tocar-la. La gran majoria d'atletes dediquen moltes hores en el seu entrenament a millorar la seua tècnica. Són eixos xicotets detalls que van a fer-te millorar unes centèsimes fonamentals en una prova tan curta. I ahi Orlando és el millor amb diferència. I ahi McLeod és un desastre absolut. El jamaicà arriba amb tanta velocitat que topa amb les tanques. I sol clavar-se amb una deficient tècnica de braços en els carrer del rival que competix a la seua dreta. Les dades, sobretot aquesta temporada són concloents:


Fins a quatre vegades ha perjudicat rivals en l'actual temporada. El cas més conegut es va produir a Rabat el passat 16 de juny quan va lesionar el rus Shubenkov, un atleta molt tècnic. El mateix atleta es queixava a través de les xarxes socials del comportament del jamaicà amb un vídeo on apareixien altres imatges on McLeod perjudicava altres atletes. 



Al respecte d'aquest tema, el mateix Orlando participava a principis de setembre en un fil a twitter en el que es queixava del mateix que Shubenkov i ja demanava que es prengueren mesures.


 

El mateix dia de la final Angel David Rodríguez, capità de la selecció espanyola, ja sospitava que alguna cosa podia passar.


  

Per desgràcia, les seues prediccions es van complir i van afectar Orlando de ple. Falta saber si va ser estratègia premeditada o no per part de McLeod. La meua opinió és que sí, que l'estratègia era molestar a Orlando. En els vídeos de presa frontal ja es veu com es clava amb els braços al seu carrer i, com les tres vegades prèvies, l'acaba perjudicant greument.


 


 

En les imatges aèries també s'aprecia l'incident.


 

Possiblement la millor presa és la lateral, perquè s'aprecia com Orlando comença una fulgurant progressió a partir de la vuitena tanca que el portava a la lluita pel triomf i es veu frenat pel jamaicà.


 

La reacció posterior d'Orlando és colpidora. En una situació tan desagradable demostra la seua educació i la seua qualitat humana, això sí explicant molt clar que les coses no s'havien de fer així.


    

A partir d'ací les xarxes comencen a bollir i reclamen des de la repetició de la prova fins a la inhabilitació, amb la lògica polèmica sobre si es pot o no repetir la cursa. La Federació Espanyola presenta reclamació. Segons el reglament es podria repetir la prova, tot i que hi ha pocs precedents.


 

El Jurat d'Apelació desestima el primer recurs de la Federació, però se'n presenta un segon que sí que és acceptat i Orlando aconsegueix la medalla de bronze, una medalla que segons ell mateix declara el fa molt feliç.


 


Només queda reclamar que açò no torne a passar. Cal prendre mesures i afinar les normatives per a protegir els atletes més tècnics en la prova dels 110 tanques.

Una història que va començar malament, però amb un final feliç. A Tokio més i millor! 👌 
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)