8 anys i 10 moments

Sembla que és l'altre dia quan allà per setembre del 2007 em feia càrrec de l'escola d'Atletisme del CAVA i ja han passat vuit anys. És hora de tancar una etapa i fer balanç. I aquest no pot ser més positiu. Si el 2007 començavem la temporada amb 7 atletes, ara la tanquem amb vora 70 i una escola consolidada. Fent la vista arrere i repassant tants i tants bons moments em quede amb 10. Són un xicotet resum del que ha sigut la meua trajectòria com a entrenador a l'escola del CAVA. Un privilegi haver treballat amb tanta gent bona i haver estat recolzat per pares, mares i directius.

1. SETEMBRE DE 2007

Començavem l'aventura amb 8 alumnes a l'escola. Amb molta dificultat vam començar un treball amb ells que, poc a poc, va anar donant els seus fruits. De la foto ja només queden en actiu dos atletes, ja fets i drets, pels quals sent un apreci especial.

2. PRIMERES ALEGRIES

La feina feta començava a donar els seus fruits i els futurs atletes ja recollien el fruit del seu treball. Quin il·lusió tornar carregats de medalles del Campionat Provincial.

3.PRIMER PÒDIUM PER EQUIPS

Diuen que l'atletisme és un esport individual. Però també es fa per equips i a prop de Torrent aconseguien el tercer lloc al provincial de cross en categoria infantil Josep Barberà, Sergio Borredà, Víctor Sanz, Carles Torró i Javier Revert. No resulta gens fàcil juntar equips i més quan es comença un projecte!

4. CROSS INTERNACIONAL DE LES VALLS D'ANDORRA

 

Va ser una experiència inoblidable el poder compartir amb atletes i familiars un cross molt bonic, que junta esport, convivència i turisme. A més, Laura i Fernando Sanz pujaren al pòdium!

5. PRIMER ATLETA A UN CAMPIONAT D'ESPANYA DE CROSS

No puc negar que possiblement siga l'especialitat que més m'ha agradat sempre. Per això, quan Júlia Rico va anar al primer estatal de cross en A Coruña el 2012, va ser un d'eixos moments inoblidables. L'atletisme, però, no sempre és just i abans Laura Sanz i després Josep Barberà van fer mèrits per classificar-se. Desafortunadament la salut no els va acompanyar i no ho aconseguiren.

6. ÀNGELA PASCUAL. CAMPIONAT AUTONÒMICA I GRAN MARCA ALS 500 LLISOS

Àngela va ser or a l'autonòmic infantil en 500 llisos amb una marca de 1 minut i 21 segons. Una marca estratosfèrica per a la seua edat i per als seus entrenaments. Va acabar la temporada entre les 10 primeres del rànking d'Espanya.

7. LA MEDALLA AL PROVINCIAL DE LARA ORTIZ

El tercer lloc de Lara al provincial cadet en salt de llargada va ser un moment de superació personal. Superació perquè les coses no eixien com voliem i perquè havia passat per una situació familiar molt difícil. Content que puguera dedicar eixe tercer lloc.

8. GILBERTO I SOFIA

 Han sigut els dos únics fondistes que han repetit participació en Campionat d'Espanya Individual de Cross. Molta emoció i satisfacció amb ells i amb les seues famílies.

9. EQUIP FEMENÍ

 

 Una generació històrica de xiques que han aconseguit emocionar-nos amb la seua il·lusió i que han demostrat que, per damunt de les individualitats, sempre està l'equip.

10. VICENT REVERT

 

Per fí li arribava, més val tard que mai, un més que merescut homenatge a la Gala de l'Esport d'Ontinyent. L'ànima de l'atletisme a Ontinyent.

Onada de calor

No, no es tracta de la informació meteorològica. Ni Mònica López, ni Tomàs Molina, ni Jordi Payà tenen res a veure amb aquestes línies. Però estem en una setmana d'onada de calor. I la causa en aquest cas no són unes altes pressions ni un front càlid de ve del continent africà. És molt pitjor. La "crida" fallera a València va ser responsable del començament de l'onada. O millor, la trista protagonista de la mateixa, Na Rita Barberà Nolla. El ja tristament famós "caloret" ha fet pujar la temperatura dels que sentim que, lluny de quedar-se en blanc, la seua actuació representa el més absolut menyspreu al valencià, als valencianoparlants i als castellanoparlants que s'esforcen per parlar la nostra llengua. Una persona que ostenta el càrrec d'alcaldessa de València no pot permetre's el luxe de fer un "discurs" tan lamentable, tant pel contingut com pel continent. No hi ha justificació possible. Ara que en el món de l'educació estan tant de moda les competències bàsiques, podem afirmar rotundament que la Sra. Barberà és una incompetent lingüística, doncs no té un mínim domini d'una de les dos llengües oficials del territori on governa. Més enllà del fet, la sensació que dona la situació és que ja no els importen ni els fets ni les formes, tenen total impunitat per a fer el que es vinga en gana. Nosaltres els valencians ens ho prenem de la millor manera que podem prendre'ns-ho: amb humor. No són pocs els muntatges fotogràfics del personatge que han circulat per internet i els telèfons mòbils via whatsapp. A més de riure's bona cosa del nivell de valencià de Rita, també fan broma del seu suposat gust per la beguda. Si escriviu "caloret" al google imatges podeu trobar-ne un bon recull.

Per si no l'heu vist encara, cosa bastant improbable, ací teniu el vídeo al youtube.

En fí, l'amic Xavi Castillo no s'acabarà mai la feina al pas que anem!

Però la temperatura ha continuat pujant en veure el debat sobre "el estado de la nación". La conclusió és clara. Estem molt mal. I no perquè l'economia vaja millor o pitjor, no. Sinó perquè el nivell dels polítics és lamentable. I en això que apareix l'amiga Celia Villalobos, vicepresidenta primera del Congrés, i té la brillant idea de posar-se a jugar al "Frozen Free Fall" mentre estava parlant el President del Govern. Una més de les ja tristes habituals eixides de to d'aquesta senyora. Aquest tipus d'actituds sense dubte contribueixen a reforçar el que l'actual govern tracta de promocionar: la "Marca Españistán". 

I si ja estàvem ben calentets en ple hivern només ens faltava la publicació al BOE del curriculum de Religió. Elaborat per l'Església Catòlica espanyola. Sí, l'església del senyor Rouco Varela, eixe ex-cap dels bisbes espanyols que s'ha gastat la ridícula quantitat de mig milió d'euros en reformar un àtic de 359 metres quadrats pel qual no pagarà l'IBI en ser propietat de l'Església. De veritat que m'entra mala llet en escriure-ho. Al que anàvem. Vos convide a llegir el següent bloc on descobrireu les barbaritats que estes persones que encara viuen al segle XV han escrit per a que els xiquets i xiquetes d'Españistan aprenguen. Això de "estado aconfesional" ha passat a millor vida. I el millor de tot és que és assignatura avaluable i farà mitjana amb la resta d'àrees. Lògicament, la Conferència Episcopal no està satisfeta i així ho ha manifestat el seu portaveu en roda de premsa. Vol més. Em pregunte quin serà el pròxim pas. Qualsevol cosa és possible. Mentrestant, Rouco es relaxa al seu àtic. Este no sap què és això de la crisi ni tampoc ha pensat mai en els més desafavorits. Déu és molt bo, perquè jo ja els hagués castigat durament a tots.

Eixe grau extra de temperatura que fa insuportable el viure ens l'ha donat les Corts Valencianes. Primer amb la llei de Defensa de les Senyes d'Identitat Valencianes. La primera cosa que em ve al cap és: si és llei de defensa, qui ataca les senyes? Clar! Els catalans! Xe! Ens volen furtar la paella, ens volen catalanitzar, volen fer que la nostra llengua siga la catalana. Això mai! Ací continuarem parlant... en castellà.

Per si no fora prou el despropòsit, el nostre President Alberto Fabra ha tingut a bé burlar-se de la pujada de tensió que va tindre el diputat de Compromís Joan Baldoví al Congrés dels Diputats. Eixa manera de perdre els papers només demostra el nerviosisme de qui sap que en poc més de tres mesos haurà de buscar una nova casa per viure. Un humor molt particular el del President. Lamentable en qualsevol cas.