Algunes vegades, en alguns esports, hi ha persones que, per raons diverses, decideixen formar part del grup de jutges o àrbitres que regulen l'activitat esportiva. La gran majoria només exerceixen només d'àrbitre, però sempre hi ha algún personatge, que es creu més llest que ningú, que realitza altres funcions incompatibles amb la tasca d'arbitratge. I el més fotut de tot és que no només se les donen de llestos, sinó que a més ens fan tontos a la resta. Recentement hem tingut un cas que em toca molt de prop. Sembla ser que al nivell en el que ens movem a l'atletisme no és sancionable aquesta actitud, és a dir, es pot fer d'entrenador i jutge a la vegada, cosa sorprenent, però. Una altra cosa és la reconeguda falta d'ètica que això suposa, sobretot quan l'objectiu és aprofitar per perjudicar el rival i, el que clama al cel, sobretot quan no hi ha atletes propis pel mig.
No. És lamentable que es donen aquestes situacions i la falta d'ètica, d'esportivitat i d'educació del personatge en qüestió queda ben patent en les seves actuacions, el que l'acaba d'incapacitar per a l'activiat que realitza. Però que no es pense que som tontos. Sí, ens donem compte de les coses i, fins ara, sempre hem callat. Però això de callar ja s'ha acabat.
No. És lamentable que es donen aquestes situacions i la falta d'ètica, d'esportivitat i d'educació del personatge en qüestió queda ben patent en les seves actuacions, el que l'acaba d'incapacitar per a l'activiat que realitza. Però que no es pense que som tontos. Sí, ens donem compte de les coses i, fins ara, sempre hem callat. Però això de callar ja s'ha acabat.